■ dissecció

Partició sil·làbica: dis_sec_ci_ó
Etimologia: del ll. dissectio, -ōnis ‘tall’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. anatomia Pràctica consistent a obrir un ésser viu i separar-ne les parts per tal de fer-ne l’estudi de la seva anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica.
  2. figuradament
    1. Acció de disseccionar;
    2. l’efecte. La dissecció d’un llibre.