<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dispositiu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: dis_po_si_tiu
Etimologia: del b. ll. dispositivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
Etimologia: del b. ll. dispositivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
-
- adjectiu Que disposa.
- adjectiu especialment Dit de la part d’una sentència o d’una ordenació en què és disposat allò que cal fer.
- femení dret processal Pronunciament dispositiu d’una sentència. Notificació d’una dispositiva condemnatòria al denunciat.
-
masculí
- tecnologia Peça o conjunt de peces disposades de manera que esdevinguin aptes per a un fi determinat i que formen part, generalment, d’un conjunt més complex.
- dispositiu electrònic electrònica Dispositiu en el qual la conducció és deguda principalment a electrons (o a unes altres partícules, com és ara ions) que es desplacen en un gas, en el buit o en un semiconductor.
- dispositiu intrauterí [sigla DIU] medicina Dispositiu de plàstic o de metall que, inserit dins l’úter, exerceix un efecte contraceptiu en impedir la implantació de l’òvul.