■ dispensar

Etimologia: del ll. dispensare ‘compartir, distribuir’, verb freqüentatiu der. del ll. dispendĕre ‘distribuir alguna cosa pesant-la’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb transitiu
    1. antigament Distribuir, donar ordenadament.
    2. Distribuir, concedir, dons, beneficis, favors, etc. Dispensar benediccions.
    3. per extensió Dispensar elogis.
  2. antigament Administrar, governar. Les persones sàvies han de dispensar o proveir en l’esdevenidor.
  3. Eximir d’una obligació. Dispensar algú del servei militar.
    1. Absoldre d’una falta; perdonar, excusar.
    2. especialment Emprat com a fórmula de cortesia per a excusar-se d’una falta, molèstia, objecció, etc. Dispenseu que arribi tan tard.
    3. usat absolutament Dispensa! Dispenseu, però me n’haig d’anar.