Es mostren 3 resultats

-dís | -dissa

-dís

Sufix, del llatí -icius o -itius, -a, que significa ‘tendència a’ o ‘facilitat de’. Ex.: trencadís, bellugadís, llevadís, corredís.

-dís | -dissa

Sufix, del llatí -icius o -itius, -a , que significa ‘tendència a’ o ‘facilitat de’ Ex trencadís, bellugadís, llevadís, corredís

■ dis-1

dis-

Prefix, del grec dýs-, que significa ‘difícil’, ‘mal’. Ex.: dismenorrea, disfàsia, disúria.


Vegeu també:
dis-2

■ dis-1

Prefix, del grec dýs- , que significa ‘difícil’, ‘mal’ Ex dismenorrea, disfàsia, disúria Vegeu també dis- 2

■ dis-2

dis-

Prefix, del llatí dis-, que significa ‘contrari a’. Ex.: dissort, discontinu, disconforme, disposar, discórrer, distribuir.


Vegeu també:
dis-1

■ dis-2

Prefix, del llatí dis- , que significa ‘contrari a’ Ex dissort, discontinu, disconforme, disposar, discórrer, distribuir Vegeu també dis- 1