■ dijous

Partició sil·làbica: di_jous
Etimologia: del ll. die(s) Jovis ‘dia de Júpiter’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí invariable
    1. [abreviatura dj.] Quart dia de la setmana, o cinquè, en el còmput antic i cristià.
    2. dijous de les Comares folklore Segon dijous abans de carnestoltes, en què la qui havia estat comare o padrina aquell any feia un obsequi al compare.
    3. dijous dels Compares folklore Tercer dijous abans de carnestoltes, en què el qui havia estat padrí o compare aquell any feia un obsequi a la comare.
    4. Dijous Gras (o Llarder) folklore Dijous anterior a carnestoltes, en què hom menja coca de llardons i truita de botifarra i se solen fer fontades.
    5. Dijous Sant litúrgia Dijous de la Setmana Santa, commemoració de la Santa Cena i de la institució de l’eucaristia.
    6. els tres dijous Denominació popular de les tres festes que cauen en dijous: Dijous Sant, l’Ascensió i Corpus.
  2. figuradament
    1. estar (o posar-se) enmig, com el dijous Estar (o posar-se) enmig d’un grup, d’un lloc de trànsit, etc.
    2. la setmana dels tres (o dels set) dijous Expressió emprada humorísticament quan hom vol indicar que una cosa no s’esdevindrà mai. Ja en parlarem la setmana dels tres dijous, d’això!