■ dialecte

Partició sil·làbica: di_a_lec_te
Etimologia: del gr. diálektos ‘manera de parlar; llengua, dialecte’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí lingüística
  1. Cadascuna de les varietats geogràfiques, històriques o socials d’una llengua, associades amb la procedència dels parlants.
  2. Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini, delimitades per diverses isoglosses, els parlants d’una de les quals modalitats no solen tenir gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles.