Accessory
Partició sil·làbica: di_a_ca
Etimologia: del ll. td. diacŏnus (del gr. diákonos ‘servidor’), que donà l’ant. diaque (pl. diàquens); del pl. en -es es feu el singular diaca, com poeta, papa 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. td. diacŏnus (del gr. diákonos ‘servidor’), que donà l’ant. diaque (pl. diàquens); del pl. en -es es feu el singular diaca, com poeta, papa 1a font: s. XIV, Llull
Body
masculí cristianisme Cristià ordenat que té la missió d’ajudar el bisbe i el prevere en les funcions litúrgiques, magisterials i benèfiques.