■ diable

Partició sil·làbica: di_a_ble
Etimologia: del ll. td. diabŏlus, i aquest, del gr. diábolos, íd., pròpiament ‘l’acusador, el calumniador’, der. de diabállō ‘separar, acusar, calumniar’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. Bíblia, cristianisme i etnografia Personificació de l’esperit del mal.
    2. plural En frases interrogatives o exclamatives, o emprat com a interjecció, denota enuig, estranyesa, resolució, etc. Qui diables ho ha escampat? Com diables t’ho fas?
    3. anar-se’n al diable Perdre’s, fer-se malbé, ésser destruïda alguna cosa sense remissió.
    4. com el diable (o un diable, o mil diables, etc.) (o més que el diable [o un diable, o mil diables, etc.]) Moltíssim.
    5. del diable Qualificació que denota enuig, menyspreu, etc. Aquest afer del diable!
    6. del diable (o de tots els diables, o de mil diables, etc.) Qualificació que hom aplica a alguna cosa extraordinària, desmesurada. Han armat un escàndol de cent mil diables!
    7. donar (o vendre) l’ànima al diable Fer amb ell un pacte segons el qual hom li abandona l’ànima després de la mort a canvi d’obtenir riqueses, plaers, poder.
    8. donar-se al diable (o a tots els diables) Desesperar-se, impacientar-se excessivament, irritar-se molt.
    9. el diable, quan és vell, es fa ermità Refrany que vol dir que els vells adopten una conducta assenyada i diferent de quan eren joves.
    10. enviar (o engegar) al diable Engegar algú o alguna cosa, desentendre-se’n, rebutjar iradament en una conversa allò que l’altre diu, etc.
    11. ésser posseït del diable Estar endimoniat.
    12. que el diable se m’emporti (o se m’endugui) si... Expressió amb què hom assevera que allò que diu és cert.
    13. tenir el diable al cos Ésser bellugadís, turbulent, entremaliat, etc.
    14. treballar per al diable Treballar sense gens de profit o sense saber per a què.
    15. ves-te’n (o aneu-vos-en, o que se’n vagi, etc.) al diable! Expressió amb què hom envia algú o alguna cosa al diable.
  2. Príncep dels àngels rebels.
    1. Persona que hom compara a un diable, per dolenta, enutjosa, etc., per temerària, turbulenta, entremaliada, etc. Aquest diable d’home no em dona sinó disgusts!
    2. per extensió Aquest gosset és un diable. Diable de bicicleta: ja se m’ha tornat a fer malbé!
    3. pobre diable Pobre home, infeliç, persona de poca vàlua o de poca categoria social.
    1. Dit d’una persona que meravella en alguna cosa. Diable de Joan: ho ha resolt en un moment!
    2. per extensió Diable de novel·la: a cada nova lectura hi trobo detalls més apassionants!
  5. Carretó de dues rodes, molt lleuger, que serveix per a transportar fardells o paquets.
  6. agricultura Mena de trill format per un cilindre de fusta amb dues rodes proveït de tallants, que hom fa rodar per damunt l’era i serveix per a rompre i tallar la palla.
  7. heràldica Figura fabulosa representada per un home nu amb ales i cua de drac, banyes i urpes i a vegades armat d’una forca.
  8. diable desmotador indústria tèxtil Màquina emprada, després del desgreixatge de la llana, per a eliminar mecànicament les restes vegetals que porta.
  9. diable desfibrador indústria tèxtil Màquina emprada per a desfibrar llanes embullades, o retalls de draps de llana, nous o usats.
  10. diable de Tasmània zoologia Mamífer metateri de la família dels dasiúrids (Sarcophilus harrisii), carnívor, de marsupi poc profund, en forma de ferradura, i de pelatge curt i fosc amb taques blanques.
  11. diners del diable En alguns indrets dels Països Catalans, nom popular per a designar els nummulits fòssils, de forma discoidal.