detenir

Accessory
Etimologia: del ll. detĭnēre, íd., der. de tenēre ‘tenir agafat; aguantar; retenir’ 1a font: s. XIII, CTort.
Body
    verb
  1. transitiu Impedir d’anar endavant. Ens detingué la teva arribada.
  2. pronominal
    1. Cessar de moure’s, de prosseguir una acció.
    2. especialment Aturar-se a reflexionar abans de fer una cosa. Ens hem detingut molt de temps en l’examen d’aquesta teoria.
  3. transitiu Guardar, algú, alguna cosa en la seva possessió, mantenir, no deixar perdre. Ha detingut el títol de campió durant tres anys.
  4. transitiu dret Practicar una detenció.