■ destinar

Etimologia: del ll. destinare ‘fixar, subjectar’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb transitiu
  1. Fixar, determinar, un poder sobrehumà, el destí d’algú o d’alguna cosa. Déu l’havia destinat al sacrifici.
  2. per extensió
    1. Determinar el fi o la condició futura d’algú o alguna cosa. Podríem destinar aquests diners a comprar llibres. El destinaven al sacerdoci.
    2. Designar (algú) per a un servei, un càrrec o una ocupació o perquè aporti els seus serveis en un lloc determinat. Probablement el destinaran al departament de vendes.
  3. Determinar, decidir, algú, allò que farà.