■ destil·lar

Etimologia: del ll. destillare ‘deixar caure de gota en gota’, der. de stilla ‘gota’ 1a font: s. XIV, Metge
    verb
    1. transitiu Deixar caure a gotes. El pi destil·la reïna. Els infants, en aquell garbuix, destil·laven llàgrimes abundoses.
    2. transitiu figuradament Ha destil·lat en el seu cor el verí de l’enveja.
    3. intransitiu Caure a gotes. Dels seus ulls destil·laven vives llàgrimes.
  2. transitiu química Efectuar una destil·lació.