■ despit

Etimologia: del ll. despĕctus, -ūs ‘menyspreu’, der. de despĭcĕre ‘mirar des de dalt, menysprear’ 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
  1. Irritació que causa el desdeny que algú mostra, la preferència que mostra a un altre. Causar despit a algú. Sentir despit. Despit amorós.
  2. a despit de locució prepositiva Malgrat, contra la voluntat de.