■ despistar

Etimologia: de pista 1a font: s. XX, V. Català
    verb
    1. transitiu Fer perdre la pista.
    2. pronominal Perdre algú una pista.
  2. figuradament
    1. transitiu Desorientar, desconcertar.
    2. pronominal Es despistà amb la seva resposta.