desorientar

Accessory
Partició sil·làbica: des_o_ri_en_tar
Etimologia: de orientar
Body
    verb
    1. transitiu Fer perdre l’orientació. Les tortuositats del camí van acabar per desorientar-los.
    2. pronominal Perdre l’orientació. És un mal excursionista: es desorienta molt sovint.
  1. figuradament
    1. transitiu Fer que algú no estigui segur de com són les coses, d’allò que ha de fer; desconcertar.
    2. pronominal No li diguis tantes coses, que es desorienta.