■ desordre

Partició sil·làbica: des_or_dre
Etimologia: variant moderna de desorde 1a font: s. XV, I. de Villena
    masculí
  1. Absència d’ordre. Posar els paquets en desordre. Posar l’exèrcit enemic en desordre.
  2. figuradament Pertorbació de l’ordre moral o social. Viure en el desordre. Els desordres que han esclatat a la ciutat.