■ desmai

Partició sil·làbica: des_mai
Etimologia: de desmaiar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. patologia Pèrdua dels sentits, de durada breu, acompanyada a vegades de convulsions.
  2. botànica i jardineria Arbre de la família de les salicàcies (Salix babylonica), d’escorça clivellada, de branques penjants i de fulles de color verd pàl·lid.