■ desert
| | deserta

Etimologia: del ll. desertus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Deshabitat, sense trànsit. L’espai desert de la ratlla d’Aragó. La plaça era deserta.
    2. masculí Lloc inhabitat.
    3. masculí hiperbòlicament Allò era un desert: érem quatre de comptats.
    4. masculí especialment geografia Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi.
    5. masculí història eclesiàstica Nom donat a uns determinats ermitatges, convents i monestirs d’alguns ordes religiosos situats en despoblat.
    6. clamar (o predicar) en el desert Exclamar-se enmig de la indiferència.
    7. pares del desert cristianisme Nom amb què són coneguts una sèrie d’anacoretes antics que configuraren una espiritualitat de recolliment, renúncia al món i penitència, els ensenyaments dels quals han estat recollits sobretot en forma d’apotegmes.
    8. predicar en el desert Esforçar-se inútilment a convèncer la gent o algú d’una cosa justa o raonable.
  2. adjectiu
    1. Dit de la subhasta, del concurs, als quals no concorre ningú.
    2. Dit del premi que no és adjudicat perquè no s’hi han presentat aspirants o perquè hom no troba prou mèrit en els presentats.
  3. adjectiu dret Dit de l’apel·lació interposada però no formalitzada pel recurrent.