desenfundar

Accessory
Partició sil·làbica: des_en_fun_dar
Etimologia: de enfundar 1a font: s. XX, Bertrana
Body
    verb transitiu
  1. Treure la funda a una cosa. Desenfundar una guitarra, una butaca.
  2. Treure (un instrument, especialment una arma) de la funda. Desenfundar el violí. Desenfundava lentament la pistola.