■ desembarcar

Partició sil·làbica: des_em_bar_car
Etimologia: de embarcar 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. intransitiu
    1. Baixar en terra sortint d’una nau o d’una altra embarcació. Desembarcaran a València la setmana entrant.
    2. per extensió Baixar d’un tren, d’un autobús, d’un autocar, etc., en alguna localitat.
  2. transitiu
    1. Posar en terra algú o alguna cosa que era dins una nau o una altra embarcació. Desembarcar els passatgers. Desembarcar les caixes de fruita.
    2. per extensió Posar en terra algú o alguna cosa que era dins un tren, un autobús, un autocar, etc. Desembarcar les maletes d’un vagó.