■ desconcertar

Etimologia: de concertar 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu Torbar l’arranjament de les parts d’un tot.
    1. transitiu Torbar (una persona o una cosa) desbaratant plans, mesures preses, projectes, etc. El seu atac imprevist desconcertà l’enemic.
    2. transitiu figuradament Fer perdre la seguretat, l’aplom, a algú. La seva resposta el desconcertà.
    3. pronominal figuradament És un home que es desconcerta aviat.