■ descomptar

Etimologia: de comptar 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu
    1. No comptar, treure (una part) d’un compte. L’any laboral, descomptant-ne les vacances, es redueix a uns dos-cents trenta dies.
    2. economia Rebaixar, deduir (una quantitat), de l’import d’un deute o d’una obligació. Si pagueu al comptat, us descomptarem el deu per cent.
    3. economia Fer una operació de descompte.
  2. transitiu
    1. Donar per endavant com a segur (un esdeveniment). Que tu fallaries, ja ho descomptàvem.
    2. donar per descomptat Descomptar.
    3. per descomptat Expressió amb què hom afirma o assenteix mostrant seguretat, certesa.
  3. pronominal Equivocar-se en un compte, en un càlcul. Aquesta suma no està bé: sempre em descompto.