■ descompondre

Etimologia: de compondre 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Separar els components d’alguna cosa.
    2. transitiu química Sotmetre una substància a descomposició.
    3. pronominal química Descompondre’s una substància.
    4. pronominal Fer-se malbé, corrompre’s. Descompondre’s un cadàver.
    5. pronominal figuradament Descompondre’s un idioma. Descompondre’s la cara pels sofriments.
    1. transitiu Trastornar, fer perdre l’equilibri.
    2. pronominal figuradament En les paraules o en els actes, perdre la circumspecció habitual, la serenitat.
  3. transitiu Trobar els elements o les parts que, composts o sumats, donen una resultant, un tot. Descompondre una força, un moviment. Descompondre un polígon en triangles.