■ descloure

Partició sil·làbica: des_clou_re
Etimologia: del ll. discludĕre, íd. 1a font: 1523
    verb [p p desclòs -osa]
    1. transitiu Obrir (allò que era clos). Descloure els llavis. Descloure la mà.
    2. pronominal Descloure’s una poncella.
  2. transitiu Trencar el pollet (l’ou) en néixer.