■ descalçar

Etimologia: del ll. discalceare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Llevar (a algú) el calçat. Si no vols que es mullin les sabates, descalça’ls.
    2. pronominal Descalça’t i fica’t a l’aigua.
    1. transitiu Llevar (el calçat) a algú. Descalçar a algú les sabates.
    2. pronominal Descalçar-se les sabates.
  3. transitiu Posar al descobert la base, denudar la base. Descalçar un mur, un arbre, una dent.