■ desè | desena

Etimologia: del ll. vg. *decēnus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 10è 10a] Que, en una sèrie, en té nou davant seu, que fa deu. El desè manament. Fou el desè de la cursa.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en deu parts iguals.
    2. masculí Un desè, 1/10. Sis desens, 6/10.
  3. femení
    1. Conjunt de deu unitats. La centena té deu desenes.
    2. antigament Conjunt de deu persones encarregades de la vigilància o de la defensa de la població.
  4. masculí història del dret delme 1.