■ deriva

Etimologia: de derivar 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Desviació respecte al curs o al comportament normal d’un fenomen, procés o instrument.
    2. anar a la deriva Anar sense govern, sense aconseguir resultats positius. Aquesta empresa va a la deriva.
  2. aeronàutica
    1. Modificació de la direcció d’avanç d’una aeronau respecte a la direcció que hauria de tenir si només fos impel·lida pels motors.
    2. Superfície vertical de la cua d’un avió on va muntat el timó de cua, que té per finalitat mantenir l’estabilitat de ruta.
    3. angle de deriva Angle format per l’eix longitudinal d’una aeronau i la direcció del seu vector velocitat.
  3. balística
    1. Desviació angular de la trajectòria real d’un projectil respecte al pla de tir.
    2. Desplaçament lateral que cal donar a una arma per tal de corregir la deriva dels projectils.
    3. Graduació de l’escala que té per finalitat corregir la deriva.
  4. marina, marítim
    1. Desviació d’una nau del seu rumb per efecte dels vents o dels corrents, mesurada per l’angle de deriva.
    2. Aleta vertical submergida que té per finalitat reduir la deriva d’un vaixell.
    3. anar a la deriva Anar sense govern, emportat pel vent o per un corrent.
    4. angle de deriva Angle que fa la quilla d’una nau amb la direcció del seu moviment real.
  5. metrologia Variació lenta i contínua, generalment incontrolable, d’una magnitud física o de les propietats d’un sistema, d’un aparell o d’un instrument de mesura.
  6. oceanografia Desplaçament incontrolat d’un objecte flotant o submergit en l’aigua, causat per l’efecte dels vents o dels corrents.
  7. deriva dels continents geomorfologia Teoria basada en la idea que les masses continentals surant en un substrat plàstic experimenten un moviment de translació.
  8. deriva genètica genètica Fluctuació no direccional de les freqüències gèniques en poblacions petites i aïllades que és resultat de l’atzar.