■ deprimir

Etimologia: del ll. deprimĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Produir un enfonsament en una superfície. El cop ha deprimit els ossos del crani.
    2. pronominal Amb aquest cop tan violent al cap els ossos s’han deprimit.
  2. figuradament
    1. transitiu especialment psicologia Produir una depressió.
    2. pronominal per extensió Posar-se trist, desanimar-se.
  3. transitiu figuradament Produir una disminució en els preus del mercat.
  4. transitiu figuradament
    1. Posar (algú o alguna cosa) per dessota del seu valor real. Lloava el seu cosí per deprimir el seu germà. Deprimir la seva reputació.
    2. deprimir l’orgull (d’algú) Humiliar-lo.