■ delegació

Partició sil·làbica: de_le_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. delegatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de delegar;
    2. l’efecte.
    1. dret administratiu Acte segons el qual les atribucions d’una autoritat administrativa són assumides per l’òrgan inferior següent.
    2. dret canònic Acte segons el qual la potestat de jurisdicció és atribuïda per l’ordinari en tot o en part a una persona distinta.
    3. dret civil Forma de novació de les obligacions per canvi del creditor (delegació de crèdit) o del deutor (delegació de deute).
    4. dret processal Facultat que un jutge o un tribunal concedeix a una persona perquè en nom seu conegui d’un assumpte o intervingui en la seva tramitació.
    1. Càrrec de delegat.
    2. Circumscripció en què un delegat exercita el seu càrrec.
    3. Oficina de delegat.
  4. Cadascun dels organismes representants d’alguns ministeris en cadascuna de les províncies, les regions o d’altres demarcacions administratives.
  5. Conjunt de les persones delegades.
  6. Secció d’una empresa físicament allunyada de la població on l’empresa té la seu i que té poder o facultat per a actuar en el seu nom.