Es mostren 1 resultats

■ defora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defora</title>

Etimologia: de de2 i fora 1a font: s. XIII, Desclot
  1. adverbi
    1. Fora, a l’exterior. Dins no hi ha ningú: tots són defora.
    2. al defora Fora, al camp.
  2. preposició
    1. Fora de, a l’exterior de. Per absència d’alguns que són defora la ciutat.
    2. al defora de locució prepositiva Fora de, a l’exterior de. Anàrem al defora del poble.
  3. masculí Part exterior d’una cosa. Cal pintar els defores de la casa.

■ defora

adverbi Fora, a l’exterior Dins no hi ha ningú tots són defora al defora Fora, al camp preposició Fora de, a l’exterior de Per absència d’alguns que són defora la ciutat al defora de locució prepositiva Fora de, a l’exterior de Anàrem al defora del poble masculí Part exterior d’una cosa Cal pintar els defores de la casa
Informació complementària
Traducció