■ defensiu | defensiva

Partició sil·làbica: de_fen_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. defensus, -a, -um, participi del ll. defĕndĕre ‘defensar’ 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu
    1. Que serveix per a defensar-se d’un atac o una agressió (per oposició a ofensiu). Aliança ofensiva i defensiva. Una guerra defensiva.
    2. a la defensiva En actitud de defensar-se. Posar-se a la defensiva. Estar a la defensiva.
  2. Que serveix per a defensar, per a protegir. Armes defensives. Embenat defensiu.