■ defecte

Etimologia: del ll. defectus, -us, íd., der. de deficĕre ‘mancar, no ser suficient’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: 1490, Tirant
    masculí
    1. Mancança.
    2. dret Omissió d’algun requisit que la llei exigeix en els actes jurídics i que, si és essencial, produeix la nul·litat de l’acte.
    3. defecte de forma dret processal Falta derivada de la no-aplicació de les normes processals en una causa, que pot arribar a produir la nul·litat de les actuacions.
  2. Insuficiència de la quantitat d’una cosa. Pecar per excés o per defecte.
    1. Imperfecció, allò que en una persona o una cosa no és com ha d’ésser. Aquest abric té el defecte que és massa llarg. Tenir un defecte de pronunciació.
    2. tecnologia Imperfecció, irregularitat o deformació, externa o interna, que presenten les peces en qualsevol de les fases de fabricació.
  4. cristal·lografia Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
  5. defecte de massa física nuclear Diferència entre la suma de les masses dels nucleons que componen un nucli atòmic i la massa del nucli enter, o entre la massa dels components d’un àtom i la de l’àtom enter.
  6. per defecte física Dit d’una mesura realitzada fent aproximacions successives al valor exacte mitjançant valors estrictament inferiors a aquest.