■ declarar

Etimologia: del ll. declarare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Manifestar algú el que sent o el que pensa. Mai no declara les intencions. Li declarà tot seguit el seu amor.
  2. pronominal
    1. Manifestar algú les seves intencions, una decisió, l’adopció d’una mesura, etc. S’ha declarat a favor del ministre. Declarar-se en vaga.
    2. per extensió La sort s’ha declarat contra seu.
    3. especialment Manifestar algú a la persona estimada l’amor que li té a fi de tenir-hi relacions. Encara no se t’ha declarat?
    4. Manifestar-se alguna cosa. Declarar-se la còlera de Déu. Declarar-se una malaltia. Declarar-se una tempestat.
  3. transitiu
    1. Manifestar algú el que sap, informar d’un fet, etc. Ell m’ha declarat la veritat. Declarà als periodistes que...
    2. especialment Notificar oficialment. Declarar, un estat, la guerra a un altre estat.
    3. especialment Dictaminar sobre alguna cosa algú que té autoritat per a fer-ho. Els experts declararen fals el document.
  4. transitiu dret fiscal Manifestar a l’autoritat administrativa la natura i la quantitat d’una matèria imposable o d’unes mercaderies o objectes el tràfic dels quals és sotmès al pagament de drets.
  5. dret processal
    1. transitiu Expressar, els qui jutgen, llur decisió.
    2. transitiu Manifestar els testimonis o l’acusat davant el jutge el que saben sobre el que hom els pregunta amb relació als fets controvertits.
    3. usat absolutament Avui declaren els testimonis de càrrec.