■ decaure

Partició sil·làbica: de_cau_re
Etimologia: de caure 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb intransitiu
  1. Passar gradualment d’un estat més o menys perfecte o pròsper a un estat d’imperfecció, d’adversitat, de dissolució.
  2. Disminuir en salut, en força, en vigor.
  3. física atòmica Passar d’un nivell determinat d’energia a un altre d’energia inferior.
  4. nàutica Separar-se una nau cap a sotavent del rumb que havia de seguir.