■ darrer | darrera

Etimologia: segurament de darrerer, der. de l’adverbi darrere, simplificat per haplologia en darrer 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Dit de la persona, la cosa, el fet, que en una sèrie no en té cap més darrere. Demà serà el darrer dia de vacances. Soc el darrer de la cua. Ja sabeu la darrera notícia?
  2. al cap darrer adjectiu i locució adverbial dialectal Al capdavall, a la fi.
  3. masculí i femení esports En el rugbi, jugador, el més endarrerit, que té la funció de defensar, però també d’afegir-se a l’atac quan hi ha una acció ofensiva dels tresquarts del seu equip.