■ dany

Etimologia: del ll. damnum, íd.; en cat. ant. hi ha les formes don, dan; la forma dany és deguda probablement a l’influx del mot engany que alternava amb engan 1a font: 1244
    masculí
  1. Pèrdua o detriment causat a una persona o a una cosa en els seus interessos, la seva salut, el seu valor, el seu estat. La pedregada ha fet grans danys.
  2. dret Lesió o pèrdua causada directament o indirectament per algú en la persona o en els béns d’altri que comporta l’obligació de compensar els perjudicis causats.
  3. plural dret penal Delicte que consisteix en la pertorbació o la lesió produïda intencionadament en la propietat d’altri, sempre que no sigui causada per incendi o estralls.
  4. dany fortuït Perjudici nascut d’una acció independent de la voluntat humana, imprevisible i inevitable.
  5. danys i perjudicis Indemnització que té per finalitat restablir la situació anterior a l’acte lesiu produït per dol, negligència o morositat en el compliment de les obligacions.
  6. pena de dany religió Pena dels damnats, consistent en la privació de la visió beatífica.