■ cursa

Etimologia: del fr. course, íd., participi fem. de courir ‘córrer’, influït per l’it. corsa, participi de correre ‘córrer’
    femení
  1. esports
    1. Acció de córrer en competició. Curses de velocitat. Cursa per etapes. Curses d’obstacles.
    2. cursa de camp a través Cursa que consisteix a salvar els obstacles naturals d’un recorregut marcat a camp obert.
    1. En un mecanisme, camí que recorre una peça, un objecte a treballar.
    2. motors Distància màxima que pot recórrer el pistó dins el cilindre.
    1. Espai que necessita una peça, un objecte, per a fer el recorregut complet. La cursa d’un tauló en serrar-lo. La cursa d’una porta, d’un calaix.
    2. Espai per a les mans i les eines quan cal obrar a l’interior d’un moble. No haver-hi prou cursa per a una eina.
  4. indústria tèxtil
    1. En tissatge, recorregut que fa la llançadora.
    2. Cambra d’assecament que hi ha a continuació d’una màquina d’estampar teixits.