■ curar

Etimologia: del ll. curare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Tenir cura d’alguna cosa. Curar un escriptor el seu estil.
    2. especialment Assistir un malalt, tractar una malaltia, un mal. Curar una nafra.
    3. especialment Curar les ànimes.
    1. transitiu Guarir. Aquest remei l’ha curat.
    2. pronominal Guarir-se. Aviat et curaràs.
  3. transitiu Pensar, proposar-se, de fer alguna cosa. No curo pas de respondre-li.
    1. intransitiu Tenir cura, ocupar-se, fer cas. Cura poc de tu.
    2. pronominal No em vull curar més de res.
  5. transitiu alimentació, indústries alimentàries Sotmetre (la carn o el peix) a una tècnica de conservació que consisteix a preparar-los mitjançant fum, sal o altres additius i posteriorment a assecar-los, a fi que adquireixin unes propietats organolèptiques determinades.