■ culata

Etimologia: de l’it. culatta, íd., der. de culo amb el sufix dimin. -atto, -atta 1a font: 1627
    femení
  1. Part posterior de certs objectes.
  2. armament
    1. Gruix de metall que tapa l’ànima del canó per la part oposada a la boca.
    2. En les armes portàtils, part posterior de la caixa, que serveix per a agafar l’arma o recolzar-la.
  3. anatomia animal
    1. Anca d’un animal; gropa.
    2. tall de la culata alimentació, indústries alimentàries Tall de l’anca d’alguns animals, especialment de bou o vedella.
  4. construcció naval
    1. Part del pal que va sota l’enfogonament i acaba amb les metxes que el subjecten.
    2. Punta del botaló que va ferma damunt la proa.
  5. electrotècnia Peça de material ferromagnètic no recoberta d’enrotllament i destinada a unir magnèticament els nuclis d’un electroimant o d’un transformador o bé els pols d’una màquina elèctrica.
  6. motors Peça de ferro fos que va collada a la part superior del bloc del motor.