■ cuina

Partició sil·làbica: cui_na
Etimologia: del ll. vg. td. cocīna, ll. vg. coquīna, íd., der. de coquus ‘cuiner’ i substitut del ll. cl. culīna, base de cultismes com culinari; a través del cat. ant. coïna 1a font: 1274
    femení
  1. arquitectura
    1. Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar.
    2. per extensió Qualsevol aparell calorífic per a coure el menjar. Cuina elèctrica, de petroli, de gas.
    3. cuina americana Part d’una habitació parcialment equipada per a cuinar.
    4. cuina econòmica Cuina de ferro per a aprofitar més bé la calor que sol tenir forn, dipòsit d’aigua i dos fogons o més.
  2. El fet de cuinar.
  3. gastronomia
    1. Art de preparar els aliments segons tradició o segons noves combinacions.
    2. cuina hospitalària Dietètica hospitalària.
    3. cuina militar Dietètica militar.
  4. indústria tèxtil Departament de les fàbriques d’estampar on hom prepara i cou els colors en petites calderetes escalfant-les al bany maria.
  5. casa cuina (o simplement cuina) Habitatge elemental construït al fons d’un cos o d’un solar, generalment només de planta baixa i a vegades amb un sol pis.
  6. cuina de colar per analogia Habitació on hom fa la bugada.