■ crit

Etimologia: de cridar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. So penetrant llançat per l’home o per un animal. Fer un crit. Llançar un crit. Crits d’alegria, de ràbia, d’espant.
    1. Paraules pronunciades en veu molt alta. Un crit de victòria. Al crit de “Visca la República!”
    2. a crits locució adverbial Amb veu molt alta, cridant. El renyava a crits al mig del carrer.
    3. crits de carrer Crits que fan els venedors ambulants anunciant llurs mercaderies, llur treball.
    4. demanar a crits figuradament Demanar (una cosa) amb una gran insistència.
    5. fer un crit (a algú) Cridar-lo.
    6. posar el crit al cel Protestar, queixar-se. En veure la factura de la reparació del cotxe va posar el crit al cel.
  3. Veu pròpia de cada animal. El crit del cavall és anomenat “aïnada”.
  4. crit de guerra heràldica Sentència molt concisa, sovint el sol nom d’una família, que servia per a reunir els combatents sota la seva bandera i al camp de batalla.
  5. fer crit figuradament Tenir fama.