■ cristià | cristiana

Partició sil·làbica: cris_ti_à
Etimologia: del ll. christianus, -a, -um, íd., der. de Christus ‘el Crist’, del gr. Khristós, íd., pròpiament ‘ungit’ 1a font: c. 1200, Hom.
    religió
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al cristianisme.
    2. Conforme als principis del cristianisme.
    3. parlar cristià figuradament Parlar un llenguatge intel·ligible.
    4. vi cristià figuradament Vi al qual hom ha afegit aigua, vi batejat.
  2. masculí i femení
    1. Persona que professa la religió de Crist.
    2. a fe de cristià Expressió amb què hom referma la veritat del que diu.
    3. cristià de natura història Als Països Catalans, des de la fi de l’edat mitjana, nom amb què eren designats aquells que no tenien ascendents jueus ni musulmans.
    4. cristià novell història A la península Ibèrica, des de la fi de l’edat mitjana, nom amb què solien ésser designats els jueus i els musulmans que es convertien al catolicisme.
    5. sant cristià (o santa cristiana) irònicament Nom que hom dona a la persona que demostra massa candidesa, que ha fet una atzagaiada, etc., retraient-la-hi d’una manera afectuosa. Ai, sant cristià, en comptes de sucre hi has tirat sal!