■ creuar

Partició sil·làbica: cre_uar
Compareu: encreuar
Etimologia: de creu
    verb
  1. transitiu Travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l’aire) passant d’un costat a l’altre. Un avió creuà el cel. Creueu ara, que no passa cap cotxe.
  2. transitiu especialment nàutica Navegar en totes direccions (dins un espai determinat de mar) per protegir el comerç, blocar una costa, amb objectius de vigilància o de guerra, etc.
  3. pronominal Encreuar-se. Els dos trens es creuen a la Garriga.