■ creient

Partició sil·làbica: cre_ient
Etimologia: de creure
  1. adjectiu i masculí i femení Que creu en les doctrines d’una religió, que professa una fe religiosa. Una dona creient. Un bon creient.
  2. adjectiu col·loquialment Obedient, dit especialment dels infants. Uns fills molt creients.