■ cove

Homòfon: cova
Etimologia: del ll. cŏphĭnus, i aquest, del gr. kóphinos, íd. 1a font: c. 1300
    [plural coves o, antic i dialectal, còvens] masculí
    1. Recipient portàtil gros, d’una fondària major que l’amplària, més ample de la boca que del fons i fet generalment de vímets o de canyes, que serveix per a diferents usos. Cove bugader. El cove de la roba bruta. Cove peixater, de peix. Cove femater.
    2. a coves locució adverbial En una gran abundància.
    3. fer-ne una (o fer-la) com un cove Fer inconscientment un disbarat.
    4. qui fa un cove fa un cistell Refrany que significa que el qui n’ha feta una, de bona o de dolenta, en pot fer d’altres de semblants.
    5. voler agafar la lluna amb un cove Pretendre coses impossibles.
  2. Covenada.