■ costura

Etimologia: del ll. vg. *consutūra, der. de consutus, -a, -um, participi de consuĕre ‘cosir’ 1a font: 1302
    femení
  1. Acció de cosir. Aprendre de costura.
    1. Sèrie de punts que uneix dues peces de roba, de cuir, etc. Un vestit amb unes costures molt ben fetes.
    2. aplanar les costures figuradament Bastonejar algú, pegar-li.
  3. obsolet Escola de nenes o de pàrvuls. Encara no va a costura: és massa petita.
  4. Marca deixada per una nafra mal curada.
  5. metal·lúrgia
    1. Junta, zona d’unió de dues planxes per rebló o soldadura.
    2. Defecte superficial d’una peça de motlle que té l’aspecte d’un solc amb vores arrodonides.