■ cosmopolita

Etimologia: del fr. cosmopolite, i aquest, del gr. kosmopolítēs, comp. de kósmos ‘món’ i polítēs ‘ciutadà’ 1a font: 1868, DLCo.
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de qui considera tot el món com a pàtria seva, de qui ha viscut i té interessos en molts països.
    2. adjectiu per extensió Una existència cosmopolita.
  2. adjectiu Que és propi de molts països o que hi habita. Uns cants cosmopolites. Una planta, un animal, cosmopolita.
  3. adjectiu Dit del lloc on hi ha sempre gent de molts països. Ginebra és una ciutat cosmopolita.