■ cosir

Homòfon: cosí
Etimologia: del ll. consuĕre ‘cosir una cosa amb una altra’, der. de suĕre ‘cosir’ 1a font: c. 1200, Vides
    verb [pr ind sing 2 cuses] transitiu
    1. Passar un fil, un cordill, etc., generalment mitjançant una agulla, a través d’un teixit o d’un altre material semblant per ajuntar-ne dos trossos, per tapar-hi un forat, per atacar-lo, per fer-hi un adorn, etc. Cosir una camisa. Cosir un botó que ha caigut, un estrip.
    2. arts gràfiques Unir els diferents plecs de qualsevol imprès susceptible d’ésser enquadernat amb fil vegetal, sintètic, amb grapes o amb filferro.
    3. indústria tèxtil Unir dues o més peces de roba, de cuir, etc., mitjançant fileres de punts fets amb fil, amb cordill, etc., passats per mitjà d’una agulla o un punxó.
    4. màquina de cosir Màquina que permet de cosir amb una gran rapidesa i uniformitat.
  2. figuradament Unir (algú) molt fortament a una persona o una cosa. Està cosit al seu millor amic.
    1. cosir a punyalades (o a bales, etc.) figuradament Omplir (algú) de ferides amb un punyal, amb bales, etc.
    2. cosir-se la boca figuradament Imposar-se silenci.
    3. estar (algú) cosit de Ésser-ne ple. La seva cara estava cosida de ferides.