■ corrua

Partició sil·làbica: cor_ru_a
Etimologia: d’origen incert, probable alteració del mot pirinenc carrua 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Munió de persones, d’animals o de vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera. Una corrua de formigues. Una corrua de cotxes.
  2. en corrua (o corrua feta, o a corrua feta) Formant filera. Els ciclistes anaven en corrua.