■ corrosiu
| | corrosiva

Partició sil·làbica: cor_ro_siu
Etimologia: del ll. corrosivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Que té la virtut de corroir. Substància corrosiva.
    2. figuradament Que ataca l’ordre establert. Doctrines corrosives.
    3. figuradament Mordaç. Una crítica corrosiva.
    4. sublimat corrosiu química Clorur mercúric.
  2. masculí Substància corrosiva.