■ corroir

Partició sil·làbica: cor_ro_ir
Etimologia: del ll. corrodĕre, íd., der. de rodĕre ‘rosegar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Destruir, gastar (alguna cosa), gradualment com rosegant-la. Les traïcions van corroir el tremp del cavaller. Les disputes frontereres corroïren les relacions entre els dos països.
  2. química Un àcid, un àlcali, etc., destruir gradualment un material inorgànic (metall) o un teixit orgànic.